La relació “metge-pacient” és l'ànima de la terapèutica, és el mitjà que integra qualsevol tractament i s’ha de complementar amb la tecnològica. La ciència de la salut conjugada amb la bona disposició cap a l’ésser humà és el fonament de l’art de curar.

La Medicina Humanista promou una relació propera que no coarti la independència del pacient; estant, acompanyant amb una presència comprensiva i serena, ressonant amb ell, podent fer de catalitzadora, de factor de canvi, de transformació i, generant un “bon trànsfer amb el malalt” ser testimoni de l’autogestió que fa per sanar-se.

Tota relació interconnecta i influencia. Fins i tot sense paraules es comunica i encara que no se’n sigui conscient s’intercanvia informació, que permet que la comunicació pugui convertir-se en comprensió del propòsit dels trastorns i del seu grau de somatització, fent que la relació sigui sanadora.

“L’atmosfera terapèutica humanista” és un complex intercanvi d'informació física, emocional, mental i espiritual font resolutiva o de millora de conflictes i malalties.