S’ocupa d’explorar la part essencial de l’ésser, l'àmbit transpersonal, prenent consciència del concepte que un té de si mateix i de com es relaciona amb els altres. Busca l’arrel del trastorn, el significat profund dels símptomes, la causa en l’ordre vital que porta a la malaltia.

És un tipus de psicoteràpia que no dirigeix a la persona, sinó que l’ajuda a analitzar, reconèixer i acceptar els símptomes com un senyal de que algun esquema de vida s’ha de modificar i, que en adonar-se de les actituds i falses creences autolimitants que l’impulsaven a sentir/pensar/actuar de manera errònia, el porti cap a un major benestar personal, encara que no signifiqui la completa desaparició dels símptomes.

L’objectiu de la psicoteràpia transpersonal és augmentar i clarificar la comprensió de l’existència i de com la persona la viu. És de gran utilitat en qualsevol dels trastorns d’ansietat derivats de la pèrdua del sentit de la vida.

Sempre, sobre la base del diàleg, s’estudien les potencialitats individuals i es tracta de desenvolupar formes més saludables de relació amb si mateix i la seva realitat vital, promovent la millora existencial i la recuperació del sentit de viure.

Complementada amb l’Anàlisi Transaccional o conciliatori que també treballem, s’analitza el guió vital que regeix les relacions personals i dirigeix la nostra vida i, es prepara un pla d’entrenament amb tècniques i estratègies per alliberar-se del guió ocult i trobar l’autonomia per la realització personal.

La psicoteràpia transpersonal és una psicoteràpia humanista que té com a eix fonamental el diàleg psicoterapèutic per ajudar a superar les dificultats posant-hi paraules. Plató pensava que ”la paraula idònia i eficaç de qui sàpiga ser a la vegada metge i mestre d’autoconeixement, actua com agent terapèutic”.