La Medicina Interna treballa amb la visió global del cos, a través dels coneixements de tots els òrgans i sistemes que ens conformen. Procura una atenció integrada dels aspectes clínics de cada pacient en particular, atenent les malalties no quirúrgiques dels adolescents, dels adults i dels avis, ja sigui en l’assistència primària o en els hospitals.

Fins a la segona meitat del segle XX no sorgeixen les especialitats mèdiques. A USA, tots els especialistes han de passar 2 anys en un servei de Medicina Interna i posteriorment és superespecialitzen. L’internista està avesat a tractar les malalties bàsiques de les subespecialitats de la Medicina Interna: malalties infeccioses, de la immunitat, reumàtiques, del teixit connectiu, renals, urològiques, cardíaques, respiratòries, digestives, endocrinològiques, metabòliques i de nutrició, laborals i ambientals.

Els internistes són consultats, quan malalties que poden afectar òrgans o sistemes de manera simultània, cauen fora de l'àrea de la particular competència de cada especialitat, tot coordinant els diferents especialistes que un pacient pugui requerir en el tractament d’una malaltia.

L’especialista en Medicina Interna és un metge preparat per atendre qualsevol problema mèdic, tant si és senzill i corrent com si és rar i complex, podent fer les funcions de metge de capçalera.

Tenint com a base la formació en Medicina Interna, complemento el servei amb eines terapèutiques de la Medicina Bioenergètica, encara que de medicina només n’hi ha una, aquella que és caracteritza pel suport i la sensibilitat envers les afliccions de les persones, l’ideal mèdic humanista, a més a més de científic, que tant necessita la societat.